lingüística espacial

f
Lingüística i sociolingüística

Mètode d’investigació lingüística, també anomenat neolingüística, aplicat pels romanistes italians Bartoli i Bertoni.

Tot partint d’idees d’Ascoli i, especialment, de Gilliéron, formularen cinc normes areals (de les àrees isolada, lateral, major, tardana i moribunda), segons les quals de la posició geogràfica dels mots hom en pot deduir la major o menor antiguitat.