La lletra de canvi, que hom estén en paper imprès i timbrat, de la classe i la categoria que corresponguin, ha de complir i ha de fer constar uns requisits determinats: ha de detallar la data i el lloc en què és lliurada, la data de pagament (quan hi consta també el lloc hom parla de lletra domiciliada), així com la identificació de tots els subjectes implicats en la lletra i la signatura del lliurador. Pot ésser nominativa o al portador, i el terme de venciment pot ésser variable, bé que breu (por ésser girada a la vista, a un terme vista, a una data, a un terme data, etc). El titular de la lletra pot demanar a un banc o un intermediari financer que li n'anticipi l’import mitjançant l’operació de descompte. Pot ésser utilitzada també com a base de crèdit bancari, en ésser girada contra un mateix, fent com a prenedor el banc, que, acceptada i vençuda, la descompta al client. L’origen de la lletra de canvi foren els documents bancaris representatius de diner apareguts en la revolució comercial del s. XII. Se'n generalitzà la utilització en convertir-se en instrument de pagament circulant i reconegut, mitjançant el procés d'endossament, d’un tenidor a un altre. Quan la lletra no és feta efectiva al seu venciment, hom n'inicia el protest, i en el cas de persistir l’impagament hom emet un nou document (lletra de ressaca).La llei estatal del 1985 adaptà l’ordenament espanyol a l’anomenada legislació uniforme de Ginebra, que ha estat el model de totes les legislacions europees en matèria canviària. A la corona catalanoaragonesa, la primera vegada que en fou prevista l’expedició fou en un contracte fet a Barcelona el 7 de febrer de 1329, per a pagar-ne l’import a Perpinyà. Són conegudes lletres des del 1371. Des del 1410 són també coneguts endossos de lletres pagadores a Barcelona, bé que aquest procediment de transmissió no es generalitzà fins als s. XVI i XVII. Al s. XVII a Anglaterra i al XVIII al continent començà a practicar-se el descompte de lletres de canvi, i d’aleshores ençà la lletra anà perdent la primitiva relació amb el contracte de canvi i s’anà convertint, tal com ho és actualment, en un mitjà general de pagament de tota mena de deutes. La reglamentació jurídica de les lletres de canvi començà en el dret de les ciutats, i en són conegudes ordinacions a Barcelona el 1394 i a Mallorca el 1399. El 1401 la lletra de canvi fou subjectada a la jurisdicció mercantil dels consolats de mar, i d’aleshores ençà sempre més ha estat un acte essencialment mercantil.
f
Economia
Història
Dret mercantil