neolamarckisme

m

Biologia

Teoria explicativa de l’evolució segons la qual el paper principal d’aquesta correspon al medi ambient, sense tenir en compte la selecció natural (lamarckisme).

L’any 1855 E.D.Cope creà l’escola neolamarckiana, que tingué un gran desenvolupament fins al començament del s. XX; tingué com a principals seguidors Lysenko, Mičurin, Giard, Bonnier, Houssay i Wintrebert. Actualment, des d’un punt de vista científic, és totalment desacreditat.