Al principi era un simple funcionari de la corona (l’encarregat de mantenir els canals, censar els ramats i cobrar les taxes), no tenia lligams amb la seva província i era enterrat a la capital (Memfis), prop del rei. La situació canvià a partir de la dinastia V, època en què el càrrec esdevingué hereditari. Per a contrarestar-ne el poder creixent i controlar-lo, el faraó creà la figura del “governador del sud” (l’Alt Egipte era la zona més conflictiva), sense èxit, però. A final de la dinastia VI s’inicià el fraccionament del país, a causa de la decadència del poder reial, el qual desembocà en el Primer Període Intermedi (2181-2040 aC), l’edat d’or dels nomarques. Aquests s’independitzaren, poc o molt, de la corona i exerciren els tres poders bàsics a l’Egipte faraònic: el politicoeconòmic, el militar (disposaven de petites milícies) i policíac (manteniment de l’ordre públic) i el religiós (un dels seus títols era “cap dels profetes” de la divinitat principal del nomós). Així mateix, s’arrogaren diverses prerrogatives reials: dataven llurs inscripcions d’acord amb llurs anys de govern i no pas amb els del sobirà, empraven fórmules pròpies de la reialesa, mantenien una petita cort i eren enterrats a la capital del nomós en lloc d’ésser-ho amb el sobirà (d’ací una sèrie de necròpolis provincials importants, com Qubba al-Hawa, Asyūṭ, Mayr, Banī Ḥasan, etc). Aquesta situació es prolongà en part durant les dinasties XI i XII (bé que aleshores la corona controlava ja i utilitzava els nomarques), fins al regnat, sembla, de Sesostris III. Durant el Segon Període Intermedi (1786-1567 aC), una època igualment de fragmentació territorial, sembla estar documentada l’existència d’algun nomarca (com Sobeknakht, dinastia XIII) com també durant les dinasties XXII-XXIII (945-730 aC), en què la divisió del Delta afavorí novament l’aparició de governadors semiindependents. Nomarques importants de l’Alt Egipte, la zona més documentada, foren: Ibi (nomós XII), de la dinastia VI; Ankhtify (II i III), Henqu (XII), Khety I, Tefibi, Khety II i Djefaihapi (XIII), del Primer Període Intermedi; Neheri (XV), de final de la dinastia X i començament de la XI; Sarenput I i II (I), Thothotep II (XV) Khnumhotep I i Amenemhat (XVI), de la dinastia XII.
m
Història