Aquest era entès no com a imposició d’una part damunt l’altra, sinó com un compromís entre dues parts lliures, basat en el respecte mutu i la fidelitat recíproca en el compliment dels termes del pacte. Adquirí una força extraordinària a Catalunya i esdevingué gradualment la base de les relacions de la monarquia catalanoaragonesa amb els seus súbdits (afavorit per l’evolució social catalana) i formà el mecanisme constitucional català, amb l’organització d’uns representants dels estaments en un cos, la cort general, única institució europea —juntament amb el parlament anglès— que plantejà d’una manera eficaç i estable les relacions poder/subjectes.
La teoria del pactisme català és expressada ja en forma desenvolupada en el llibre dotzè de Lo Crestià, de Francesc Eiximenis, que nega tota vàlua jurídica a la violència i a les conquestes armades. L’arribada al poder dels Trastàmara (1412) representà un reforçament de l’esperit pactista català, ara amb actitud defensiva davant l’autoritarisme de la dinastia castellana, que hagué d’adaptar-s’hi, no sense conflictes (guerra contra Joan II), i procurant, en tot moment, de reforçar l’autoritat reial fins a arribar al compromís que suposà la Constitució de l’Observança (Poc valria...), en la qual Ferran II de Catalunya-Aragó acceptà la doctrina pactista (1481).
La unió de Castella i Catalunya-Aragó comportà un agreujament d’aquesta situació, que es mantingué, però, relativament estable mentre Castella pogué sostenir la seva política imperialista sense ajuts externs. La crisi castellana del segle XVII enfrontà l’autoritarisme del comte duc d’Olivares i les institucions catalanes i provocà, després de reiterades tensions, la guerra dels Segadors. El conflicte es repetí en topar l’absolutisme de Felip V amb l’esperit pactista català, que restà reduït a la impotència per la derrota militar (guerra de Successió), però que ha continuat essent una de les característiques bàsiques del caràcter català. Jaume Vicens i Vives l’analitzà en el seu assaig Notícia de Catalunya i en altres obres històriques.