Vida i obra
Franciscà menor, la seva obra exercí una gran influència en el pensament jurídic, històric i polític dels autors catalans de la Baixa Edat Mitjana i dels primers segles de la modernitat, especialment en les argumentacions pactistes o contractualistes. Prengué l’hàbit de l’orde dels frares menors al convent de Girona en una data desconeguda, fou ordenat de diaca (1351) a Barcelona, i estudià en diverses universitats europees, com les d’Oxford, Bolonya, París, Colònia i Tolosa. El seu projecte més ambiciós fou l’enciclopèdia Lo Crestià, una obra planejada en 13 volums, imitant el nombre de Jesús i els dotze apòstols. No arribà a acabar-la, i només escriví el primer, el segon, el tercer i el dotzè llibres, a més de fragments dels altres (edició d’A.G. Hauff, 1983); fins ara no s’han publicat tots. Acabà el primer l’any 1381 (publicat el 1495), seguit (1383) pel segon (BNM, ms. 1 791), però, després, passà a redactar el tractat Regiment de la cosa pública, que forma part del dotzè i que potser és el més conegut dels seus llibres, escrit per a complaure els jurats de València, i publicat per separat (editat per D. Molins, 1927). El Regiment... volia ser una guia per a la societat que indiqués quines eren les seves obligacions. C.J. Wittlin hi troba la influència del Breviloquium de Joan de Gal·les, tot i que Eiximenis també hauria tingut present l’obra de Joan de Salisbury, en la qual cada membre de la societat tenia una funció determinada que calia acomplir amb consciència, cosa que si no es feia afectava el bon funcionament de la cosa pública.
Després d’això, es dedicà de nou a la redacció de Lo Crestià i acabà el tercer volum (editat per M. de Barcelona, 1929-32, i J.J. Gracia, 1971) abans del 1384, any en què començà el dotzè. Aquest darrer ha estat dividit tradicionalment en dos llibres: el primer, sobre l’organització de l’estat medieval, i el segon, continuador de la tradició del De regimine principum, popularitzat per Guiu de Roma. El primer volum està disponible en un incunable del 1484, mentre que els capítols 468-675 del segon llibre han estat publicats amb el títol Regiment de prínceps (C.J. Wittlin i d’altres, 1986-87); la resta de capítols resten inèdits i es troben a l’Arxiu Capitular de la Catedral de València (ms. 167). Els capítols 466-473 del segon llibre presenten dues versions, l’original inclou la predicció que l’any 1400 totes les monarquies, menys la francesa, haurien desaparegut a causa del seu comportament immoral, cosa que enfurismà Joan I, el qual feu reescriure aquests capítols.
El primer llibre de Lo Crestià tracta dels fonaments de la religió cristiana i la seva aplicació a la societat del moment, i ensenya com ha de ser la vida del cristià. En el preàmbul afirma que «la santa religió e fe cristiana [fou] dada als hòmens d’esta vida present, via de salvació, e no en neguna altra secta ne estament que al món sia fora aquesta». Per a donar força a les seves opinions, cita els pares de l’Església, la Bíblia i altres autoritats; de vegades, però, es contradiu. Per exemple quan, tot i considerar la labor manual una manera molt noble de servir Déu, mostra poca simpatia envers els pagesos, i afirma que la «invasió de pagesos [fou] cosa mortal». En el segon llibre tracta novament de la vida del cristià, enumerant les temptacions i pecats que cal afrontar, i explicant com fer-ho; aquí, com en els altres volums, cita contínuament els altres llibres del seu gran compendi, i indica el lloc on el lector pot trobar més referències sobre l’assumpte. El tercer llibre parla extensament dels set pecats mortals, i és d’aquí on Marçal Oliver (1925) extragué els contes i les faules que, per a alguns, han caracteritzat l’obra del frare. Abans de continuar redactant els volums IV-XI, o poc després de fer un esbós de les idees principals que hi pensava incloure, es trobà implicat en altres afers, i només pogué escriure uns pocs fragments conservats. El dotzè llibre, per a la redacció del qual feu servir la seva pròpia experiència com a capellà i confident de la casa reial, és el més extens. Resulta molt interessant des del punt de vista del regiment de la cosa pública, atès que detalla les obligacions del rei i dels tres estaments socials, i dedica una secció especialment llarga als funcionaris de la cort.
Després, interrompé la redacció de Lo Crestià per escriure el Llibre de les dones (editat per F. Nacarato i C.J. Wittlin, 1981). Altres obres seves són el Llibre dels àngels i La vida de Jesucrist (BC, ms. 459/460), on, entre altres qüestions, continua parlant dels costums de la societat, fent referència, en aquest últim, al cisma d’Occident, que segons ell tindria lloc en el sisè segell (o estat) del món, una de les idees joaquimistes que havia adoptat. Així, atribuint la seva crítica a un tal Gervasi, deia que hi hauria: «diverses malalties, sec[h]ades, exorques en arbres e en fonts, e en altres coses», una situació que finalitzaria amb «un mal príncep qui ab ajuda d’altres, sostendrà e deffendrà un mal papa»; el text, escrit al començament del s. xv, descriu els religiosos del seu orde i de la resta d’ordes mendicants durant els darrers anys del s. xiv. Així, la seva extensa obra es una mostra de l’evolució del seu pensament, i dels inicis del moviment dels observants.
L’obra d’Eiximenis ha merescut un especial interès i ha estat estudiada en una extensa bibliografia. Amb una prosa clara i directa, és un recull dels costums de la seva època que facilita una visió global de la societat del final del s. xiv, en la qual participà activament.
Lectures
- GRACIA, J.J.: Terç del Crestià: Edition and Study of Sources, Toronto 1971.
- HAUF, A.G.: D’Eiximenis a Sor Isabel de Villena, PAM, Barcelona 1990.
- HERNANDO, J.: “El ‘Tractat d’Usura’ de Francesc Eiximenis”, AST, 1984-85, p. 1-96.
- MOLAR, N. del: Eiximenis, El Bassegoda, Olot 1962.
- VIERA, D.J.: Bibliografia anotada de la vida i obra de Francesc Eiximenis (1340?-1409?), Fundació Vives Casajuana, Barcelona 1980.
- WEBSTER, J.R.: La societat del segle XIV vista per Francesc Eiximenis, Edicions 62, Barcelona 1967.
- — “La república cristiana y el rey en el siglo XIV, según Francesc Eiximenis”, Estudios Franciscanos, 69, 1968, p. 111-118.
- — “Estudi introductori”, a Eiximenis, F.: Dotzè llibre del Crestià, 2 vol., Diputació de Girona, 1986-1987.