Dividida en 100 cèntims, fou adoptada el 1868 pel govern provisional a iniciativa del ministre d’hisenda Laureà Figuerola, i establerta pel decret del 19 d’octubre. Tenia un mòdul de 23 mil·límetres i un pes de 5 grams. L’argent era de 835 mil·lèsimes. S’encunyà amb poques variacions des del 1868 fins al 1934, l’última emissió de la pesseta d’argent, durant la Segona República. L’any 1937 s’encunyaren les pessetes de coure i alumini als tallers de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, instal·lats a València amb motiu de la Guerra Civil. Convertida des d’aleshores en paper moneda, tant pels bancs d’emissió dels dos governs centrals enfrontats com per altres corporacions de govern (com la Generalitat de Catalunya i diversos ajuntaments catalans, amb les llegendes en català), tornà a aparèixer la moneda metàl·lica d’aquest valor l’any 1944 amb lliga de coure i alumini de 900 mil·lèsimes, coneguda popularment amb el nom de rossa, posteriorment substituïda per altres de menys valor intrínsec. Inclosa el 1959 en el pla d’estabilització, des d’aquesta data fins al 1974 la pesseta restà dins el sistema de canvis fixos del Fons Monetari Internacional, període durant el qual tingueren lloc dues devaluacions, el 1967 i el 1973. Pel gener del 1974 hom deixà el tipus de canvi en flotació, la qual cosa no evità la necessitat de devaluacions formals, el 1977, del 19,6%, i el 1982, del 8%.
Segons algunes fonts, el mot pesseta prové del català peceta, diminutiu de peça. Altres fonts, en canvi, consideren que és un diminutiu del castellà peso. La pesseta també és coneguda amb el nom popular pela, un nom que hom suggerí que és un derivat de l’antiga moneda dita pelucona.
La incorporació de l’Estat espanyol a les Comunitats Europees (des del 1993, Unió Europea) representà per a la pesseta l’entrada en el marc monetari europeu, fet que comportà el 1989 la inclusió en l’ecu, la participació en els mecanismes de crèdit prevists per a salvar desequilibris monetaris i de balança de pagaments i la integració en el sistema monetari europeu (SME). A partir d’aquest moment, i arran de la inestabilitat monetària mundial que tingué lloc al llarg de la dècada de 1990, la pesseta sofrí successives devaluacions: 1992 (6%), 1993 (8%) i 1995 (7%). Després de l’ingrés d’Espanya, el 1998, al grup de països de la UE que complien els criteris per a l’accés a la darrera fase de la Unió Econòmica i Monetària, pel gener del 2002 entrà en circulació l’euro, amb una taxa de canvi de 166,386 pessetes per cada euro.
La introducció de la moneda única europea significà la desaparició de la pesseta —circulaven monedes d’1, 5, 10, 25, 50, 100, 200, 500 i 2.000 pessetes, i bitllets de 100, 200, 500, 1.000, 2.000, 5.000 i 10.000 pessetes— com a moneda de curs legal (amb un període de transició de dos mesos, fins el 28 de febrer de 2002, durant el qual coexistiren ambdues). Fins el juny del mateix any es pogueren canviar pessetes per euros en tots els bancs i caixes, i des de llavors, ja només a la seu del Banc d’Espanya o a qualsevol de les seves sucursals. El 30 de juny de 2021 acabà el termini per a bescanviar pessetes en bitllets o monedes d’euro, la qual cosa suposà la fi definitiva de la pesseta com a moneda.