Aquest concepte cobreix, doncs, un llarg període en l’evolució social de la humanitat que va des de les societats comunistes primitives, caracteritzades per un baix nivell de desenvolupament de les forces productives i per la manca d’explotació i de divisió social en classes antagòniques, fins a societats com la feudal, que representen un nivell elevat de divisió social. Marx fou el primer a analitzar les formacions socials precapitalistes, a les quals donà el nom de formacions econòmiques precapitalistes. A partir d’ell arrenca una important polèmica entre marxistes i investigadors socials, entorn de certs punts centrals: la primera es refereix a la dinàmica de transformació dels diferents modes de producció precapitalista. Per uns, el procés seguit és el mateix per a totes les formacions socials passant successivament per les etapes primitiva, esclavista, feudal, capitalista, mentre que altres pensadors consideren l’existència de vies diferents de transformació social; són els qui parlen també d’un mode de producció germànic i de l’asiàtic. Una altra polèmica gira entorn de lleis que expliquen la dinàmica interna de cadascun d’ells. En aquest aspecte sembla molt important referir-se a la teorització feta per M.Godelier sobre l’especificitat de la lògica interna de cada sistema. En tercer lloc hom discuteix el paper que tenen les restes de relacions precapitalistes en el si de formacions socials dominades pel capitalisme i controlades per aquest (camperols independents, artesans, esclaus, etc).
adj
Economia