refracció

refracción (es), refraction (en)
f
Física

Trajectòria dels raigs en la refracció quan el medi 2 és més dens que el medi 1

© Fototeca.cat

Modificació de la trajectòria d’un raig o del front d’una ona quan travessa una superfície que limita dos medis diferents.

En el cas particular dels raigs, hom pot provar que el raig incident, la normal a la superfície en el punt d’incidència i el raig refractat són coplanaris, i que la relació entre l'angle d’incidència ê1, i el de refracció ê2 és donada per la llei de Snellius:

n1 sin ê1 = n2 sin ê2,

on n1 i n2 són els índexs de refracció de cadascun dels medis materials separats per la superfície considerada. Quan té lloc la refracció d’una ona en una superfície, simultàniament hi ha una reflexió parcial, per la qual cosa resta disminuïda la intensitat de l’ona refractada respecte a la de la incident. Per a una refracció determinada, hom defineix el coeficient de transmissió T com T = Ir/Ii, on Ii és la intensitat de l’ona incident i Ir és la de l’ona refractada.

Es compleix sempre T + R = 1, on R és el coeficient de reflexió. En determinades condicions pot no haver-hi refracció i aparèixer el fenomen de la reflexió total. Les lleis de la refracció poden ésser deduïdes com les de la reflexió, de principis més generals. En el cas de les ones lluminoses, en l’aproximació de l’òptica geomètrica, resulten ésser una conseqüència del principi de Fermat; en el cas més general, ho són del principi de Huygens.

Recreació dels fenòmens físics de la reflexió i la refracció