Cremen amb una flama fumosa i troben aplicació en la preparació de laques i vernissos. Originàriament, el terme “resina” fou aplicat a qualsevol de les substàncies terpèniques secretades per les plantes com un producte del metabolisme normal (resines fisiològiques) o anormal (resines patològiques), les quals en contacte amb l’aigua esdevenen un sòlid amorf i vitri o un fluid més o menys viscós; en són exemples característics l'ambre (resina fòssil), el copal, la resina de pi (galipot, quitrà) i també diversos bàlsams ( bàlsam), els quals són coneguts com a resines naturals. Posteriorment, hom ha aplicat la denominació de resines a diversos materials orgànics amorfs, semisòlids o sòlids, produïts per polimerització, a causa de llur similitud amb les resines naturals. Genèricament, aquests materials són coneguts amb els noms de resines sintètiques (plàstic, resines al·líliques, resina alquídica, resines acríliques, resines amíniques, resines fenòliques). Les resines sintètiques troben una aplicació similar a la de les naturals. D’altra banda, hom ha emprat també el terme “resina” per a designar qualsevol material les molècules del qual són polímers, tot i que en l’actualitat és aplicat generalment per a indicar un precursor d’un polímer entrecreuat. Un exemple característic és el constituït per les resines epoxídiques (epòxid).
f
Química