saltus
*

m
Dret romà

Gran propietat senyorial regida per un procurator independent de l’autoritat territorial municipal, destinada normalment al pasturatge o a la caça.

Les més grans extensions eren a l’Àfrica. La llei en permetia un arrendament de conreu per petites parcel·les, dret que esdevingué de possessió a partir de la lex hadriana de saltibus d’Adrià (s II).