stupa

m
Arquitectura
Budisme

Monument búdic de tipus funerari, originari de l’Índia, destinat a guardar-hi relíquies de Buda o a recordar-ne fets memorables.

En la tradició pali és anomenat dagoba. Estructura massissa de pedra no tallada, en forma semiesfèrica o de campana, és decorada per una balustrada amb un pal que sosté un o més para-sols d’honor. Generalment apareix dins un recinte emmurallat. És famós el de Sānchī (s III aC). Amb la difusió del budisme, penetrà als països veïns i, en un procés complex, donà origen a d’altres formes arquitectòniques, sobretot la pagoda xinesa. Al Tibet adoptà la forma acampanada.