La tempestat va acompanyada normalment de trons i llamps, i la pluja és intensa, generalment, en un espai curt de temps. De bon començament el corrent d’aire ascendent origina, per condensació del seu vapor d’aigua, un núvol que es va engrandint i enlairant gradualment. Quan plou, en caure la pluja, es produeix per arrossegament un corrent d’aire ascendent. L’aire és fresc i produeix fortes ratxades de vent en el sòl. En estendre's el corrent d’aire descendent, cessa el corrent ascensional. Llavors els núvols s’estenen i es forma una capa de cirroestrats o altoestrats.
Les tempestats són més freqüents en latituds baixes i són pràcticament absents a les regions polars. En les latituds mitjanes les tempestats són més freqüents a l’estiu.
Les tempestats poden ésser classificades segons el mecanisme o la causa de l’elevació de l’aire. La tempestat tèrmica és produïda per la convecció tèrmica ocasionada per l’escalfament del sòl i de la capa inferior de l’aire pel Sol. En les tempestats orogràfiques l’aire és forçat a enlairar-se per tal de remuntar una cadena de muntanyes. Finalment, en les tempestats frontals la massa d’aire càlid és forçat a elevar-se sobre una capa d’aire fred.