tetrabranquis

m

pl

Malacologia

Subclasse de mol·luscs de la classe dels cefalòpodes que inclou espècies amb 4 brànquies, nombrosos tentacles, cos protegit per una closca externa dividida en membranes i cambres separades per envans transversals, de les quals l’animal només ocupa la més externa, que és la formada darrerament, i és unit mitjançant un múscul, el sifó, a la cambra inicial, la darrera.

El cor és dividit en quatre cavitats. Actualment només n'hi ha una forma viva, el nàutil, nadiu del Pacífic, d’uns 70 cm de diàmetre, que, bé que normalment habita als fons abissals, en determinades èpoques de l’any s’apropa a les costes nedant. Els tetrabranquis foren molt abundats durant l’era secundària; cal destacar-ne l'ammonit.