wakash
*

m
adj
Lingüística i sociolingüística

Dit del conjunt de llengües ameríndies de la família algonquí-wakash (llengües algonquines).

Són parlades pels autòctons de la costa del Pacífic del Canadà, entre el riu Skeena i el baix Colúmbia, i a l’illa de Vancouver, entre els quals hi ha els indis nootka, els kwakiutl, els nitinat, els makah, els bella-bella, etc. Llengües en forta recessió, que parlen uns dos mil individus (1970).