Les llengües algonquines són llengües flexionals que distingeixen netament els radicals verbals dels nominals, que fan molt més ús dels sufixos que no dels prefixos, i en general són, d’entre les llengües americanes, de les menys distants del tipus indoeuropeu. Relativament a la ciència lingüística, la importància de l’algonquí és molt gran, gràcies als treballs de Leonard Bloomfield, que, a partir del 1925, aplicà a quatre llengües del grup els mètodes de la gramàtica comparada, i va poder reconstruir en gran mesura el protoalgonquí. És la primera reconstrucció d’aquest tipus feta sobre llengües sense documents escrits antics, i ha representat, d’una banda, una confirmació decisiva de la validesa d’aquest mètode, i de l’altra ha obligat a reajustar el mètode en determinats detalls (sobretot en l’ordre de la interpretació semàntica de les formes reconstruïdes). I encara, les gramàtiques descriptives de llengües actuals de la família (menomini i ojibwa) fetes per Bloomfield es compten entre els grans models de la descripció gramatical.
m
Lingüística i sociolingüística