agalàctia

agalàxia
f
Veterinària

Malaltia infectivocontagiosa que afecta les ovelles i les cabre s femelles, especialment les lleteres, anomenada també mamitis o mastitis .

El germen responsable fou isolat el 1923, per Bridré i Donatien, a partir de la sang d’animals malalts. Produeix lesions en articulacions, ulls i mamelles; la via més freqüent d’entrada de gèrmens a l’organisme és possiblement la digestiva; durant la malaltia la secreció làctica disminueix o cessa totalment, i alhora és freqüent l’avortament en les gestants; els sèrums hipermimunes proporcionen solament una protecció transitòria.