Les confraries d’argenters solien estar sota el patrocini de sant Eloi; a la darreria de l’edat mitjana n'hi havia a Barcelona, Ciutat de Mallorca, València, Perpinyà i Girona. La confraria dels argenters de Barcelona apareix ja estructurada a s. XIV. El 1732 canvià el seu nom de gremi comú i confraria pel de congregació, col·legi i art . En desaparèixer l’organització gremial perdurà el col·legi, extingit entre el 1870 i el 1873. La imatge del patró sant Eloi era venerada a la capella dels Argenters de l’església del convent de la Mercè. El 1671 la casa gremial es trobava al carrer o placeta dita dels Argenters i, després, al carrer de la Fenosa.A València la confraria dels argenters fou reconeguda per Jaume II al final del s. XIII. El gremi es convertí en col·legi el 1672. Aquest segle la casa gremial es trobava al carrer d’en Sanç i tenia capella a la parroquia de Santa Caterina. L’ofici d’argenter era vedat als jueus, als moros i als esclaus; hom exigia un aprenentatge de sis anys. Són notables els llibres de passantia dels gremis d’argenters de Barcelona i de València; els de Barcelona comencen al s. XVI i arriben al s. XIX. A Barcelona, un tros de l’antic carrer del Mar rebé, al s. XV, el nom de carrer de l’Argenteria a causa del nombre d’argenters que s’hi havien establert. Centres actius d’argenteria amb obres conservades que tenen el punxó local corresponent són Girona, Vic, Barcelona, Perpinyà, LLeida, Cervera, Tarragona, Tortosa, València, Sant Mateu del Maestrat, i Palma.
m
Història