La cerimònia, característica de l’estructura feudal franca de l’alta edat mitjana, apareix mencionada d’una manera precisa a partir de la segona meitat del s XI; la intervenció de l’Església, a través de la benedicció de les armes i de l’aspirant, donà lloc a diversos rituals fins que al s XIII hom arribà a la plenitud del cerimonial. A la corona catalanoaragonesa, el donzell o futur cavaller passava la nit a l’església en oració per vetllar les armes i prenia un bany purificador; al matí següent, armat a punt d’entrar en batalla i amb el cap descobert, havia de presentar-se al rei o senyor, el qual , després de preguntar-li si volia ésser cavaller, i amb l’assentiment d’aquest, li calçava els esperons, li cenyia l’espasa i li prenia jurament de fidelitat, li donava la bescollada ritual i un bes en senyal de pau. Alguns d’aquest ritus perduraren fins al s XIX en l’ingrés dels cavallers als ordres militars.
Història