asmoneu
| asmonea

f
m
Història

Membre d’una família sacerdotal israelita.

A l’època de la dominació siríaca, quan Antíoc IV Epífanes suprimí la llibertat de culte, un membre d’aquesta família, Judes, un dels macabeus, fills de Mataties, inicià la revolta que culminà amb la independència jueva (macabeu).

La dinastia asmonea (Joan Hircà, Aristòbul I, Alexandre Janneu, Aristòbul II i Hircà II) exercí alhora els poders civil i religiós fins que, a causa de la intervenció de Roma, l’últim dels seus representants fou substituït per Herodes, de família idumea (40 aC).