baldaquí

m

Art

Cristianisme

Dosser de tela preciosa o de marbre, de fusta, de metall, etc, sostingut per columnes, suspès al sostre o sortint de la paret, que cobreix un altar, una imatge o un altre objecte religiós.

Pot ésser fix o mòbil. Existent ja a les antigues basíliques cristianes, ha adquirit diverses formes i ornamentacions a través dels diferents estils. És notable el baldaquí de bronze de Sant Pere de Roma (1624-33), obra de Bernini. Als Països Catalans destaquen els de Toses (Ripollès) i de Sant Serni de Tavèrnoles (Alt Urgell), del s XIII, ambdós de fusta, conservats al Museu d’Art de Catalunya, i el de la catedral de Girona, del s XIV, d’argent.