baltofinès

m
Lingüística i sociolingüística

Grup força homogeni de llengües finoúgriques, parlades entre les mars Bàltica i Blanca (Finlàndia, Estònia, Curlàndia i altres zones veïnes de Rússia).

Comprèn el finès (o suomi), l' estonià , el carelià i unes altres llengües menys importants com el vepse , el lud , el livonià i el vot . El baltofinès distingeix entre fonemes breus i llargs. La sufixació dels noms modifica llur consonantisme intern. La declinació reflecteix amb gran precisió les relacions locals. La negació s’expressa amb un verb auxiliar. El lèxic del baltofinès conté nombrosos elements bàltics i germànics.