compilació

f
Dret
Dret català

Col·lecció de lleis, altres disposicions legals i, a vegades, també costums, catalogats cronològicament o per matèries, que esdevé un ordenament jurídic amb força d’obligar en el moment que és promulgada oficialment per l’autoritat legislativa;.

En cas contrari, constitueix una simple col·lecció privada en què les disposicions contingudes tenen força d’obligar per elles mateixes segons llur rang jurídic i àmbit d’aplicació. La tradició de les compilacions jurídiques és antiquíssima. Moltes col·leccions de dret consuetudinari s’han anat recollint i conservant a manera de compilació. La tècnica compiladora es desenvolupà extraordinàriament en el món romà, especialment amb Justinià, que, sota el nom de Codex ( El Codi), féu compilar totes les constitucions imperials romanes sistematitzades per ordre de matèries i, sota el de Digesta o Pandectae ( Digest), féu fer el mateix amb fragments de jurisprudència i de lleis antigues. Actualment aquesta tècnica legislativa ha estat adoptada en l’ordenament jurídic espanyol per a recollir i sistematitzar les normes de dret pròpies d’aquelles comunitats en les quals el codi civil constitueix una font supletòria.

La primera compilació dels texts legals del Principat de Catalunya fou prescrita per Ferran I, a suggeriment dels tres estaments de la cort de Barcelona del 1413. Jaume Callís, Bonanat Pere i l’arxiver reial Dídac Garcia, nomenats pel rei, recolliren el material (usatges, constitucions, capítols, actes de cort), i els dos primers l’ordenaren seguint la sistemàtica del Codi de Justinià i el traduïren al català (1418). La generalitat donà a revisar l’obra a Pere Basset i a Narcís de Santdionís. No fou divulgada fins que hom en féu una edició privada el 1495. No reeixiren els projectes de noves compilacions acordats a les corts de Montsó del 1533 i en 1564-65. Les acordades per les corts del 1585 i del 1702 foren publicades amb el títol de Constitucions i altres drets de Catalunya. La primera compilació dels furs del Regne de València ( Furs de València), en català, fou editada a València el 1482; comprèn els furs de Jaume I i els posteriors, per ordre cronològic, fins el 1436. La segona edició, ja amb caràcter oficial ( Fori regni Valentiae ), amb data de 1547-48, és en dos volums i hi incorporà els furs fins el 1543 i els extravagants. Els privilegis, compilats a part, foren editats el 1515 ( Aureum Opus ). Els diversos projectes d’actualització de les compilacions de furs dels s. XVI, XVII i XIX no reeixiren. A Mallorca, la primera recopilació de les franqueses i dret municipal de Mallorca fou iniciada, per encàrrec del Gran i General Consell, per Pere Moll, Jordi Fortesa i Onofre Salvà el 1602 i fou acabada el 1622 per Pere Joan Canet i Antoni Mesquida. Bé que no arribà a tenir força legal, és el primer precedent del recull del notari Antoni Moll, Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del regne de Mallorca , publicat el 1663. Són coneguts amb el nom de Compilació del dret civil especial de Catalunya i de Compilació del dret civil especial de Balears els apèndixs al codi espanyol, promulgats el 1961, que recullen el dret civil especial vigent, respectivament a Catalunya i a les Balears.