Eren representats intercalats entre dues jornades d’una comèdia per donar més varietat a l’espectacle o en ocasió de festes populars i familiars. Aquest terme fou usat per primera vegada a Castella per Joan Timoneda en Entremés de un ciego, un mozo y un pobre (1563), editat al recull Turiana (1575), bo i enllaçant amb els passos i les farses de Lope de Rueda. L’entremès representa la part més reeixida de la producció teatral de Cervantes. Durant el Segle d’Or, fou conreat per gairebé tots els autors: Lope de Vega fins i tot en donà una definició a El arte nuevo de hacer comedias. Des del s XVIII, però, i a causa de la gran producció de Ramón de la Cruz, hom empra preferentment el terme sainet per a designar aquest gènere. A Portugal florí cap a la meitat del s XVII per influència de Castella, i hi excel·leixen M. Coelho, J. Daniel i M.J. de Pavia, entre molts d’altres. Als Països Catalans, aquest gènere començà a ésser conreat a la fi del s XVII, i al s XIX proliferà extraordinàriament. Són coneguts també, sense cap mena de diferència, amb els noms de passos, comèdies isainets (sainet).
m
Teatre