espícula

espigueta
f
Botànica

Inflorescència elemental i típica de les gramínies.

Consta d’unes quantes flors hermafrodites, cadascuna sovint amb dues bràctees, anomenades a vegades glumel·les, una d’inferior o lemma i una de superior o pàlea, situades dísticament sobre un eix prim, o raquil·la, que a la base normalment duu dues bràctees, anomenades glumes. Les espícules es reuneixen en inflorescències compostes.