dret gironí

m

Dret català

Dret especial de la regió de Girona (el comtat i, després, la vegueria), on des de temps antic s’aplicava el dret general de la Catalunya Vella; s’estengué també al seu bisbat i àdhuc al Ripollès i a la conca de la Tordera.

Molts privilegis reials per a la ciutat de Girona (1232, 1286, 1289, 1351 i sobretot 1284), que hi estenien els bons usos i costums de Barcelona, a la fi foren aplicats a tot el bisbat; el 1284 s’introduí a Girona el Recognoverunt proceres. Paral·lelament, s’anà creant un dret consuetudinari, recollit als repertoria dels juristes i als llibres de la cort de la vegueria i de la batllia de Girona; també eren recollides algunes constitucions sinodals per raó de la preeminència del dret canònic ( Costums de Girona). Actualment, l’àmbit d’aplicació d’aquest dret, incorporat en part al dret civil de Catalunya, s’estén al que havia estat l’íntegre bisbat de Girona fins a les desmembracions del 1957.