gravimetria

f
Química

Tècnica d’anàlisi química quantitativa basada en la determinació directa del pes del constituent problema contingut en un pes predeterminat de mostra, o en la del pes d’un derivat d’aquell constituent.

El procés d’una determinació gravimètrica inclou la pesada i la dissolució de la mostra, el tractament adequat de la solució obtinguda per tal de separar o d’emmascarar els elements que podrien interferir en la pesada final, i la precipitació de l’element desitjat o del derivat que hom pesa. Gairebé sempre cal purificar el precipitat, mitjançant una digestió prolongada en contacte amb les aigües mares, o per nova precipitació. El precipitat, un cop obtingut, és aïllat per filtració, rentat, sotmès a alguna classe de tractament tèrmic i pesat. El tractament tèrmic pot ésser un simple escalfament a l’estufa, per exemple, a 110°C; però sovint cal calcinar el producte a una alta temperatura (fins a 1 200°C en alguns casos) en un gresol dins d’un forn de mufla, a fi de convertir-lo en una forma estable i de fórmula química definida. En l'electrogravimetria, l’element a determinar és precipitat per electròlisi, en forma elemental sobre el càtode o en forma d’òxid sobre l’ànode, i l’elèctrode és pesat abans de la precipitació i després. La gravimetria és una tècnica analítica laboriosa i que exigeix de l’analista un bon coneixement de l’ofici, però és la que permet d’assolir els resultats més exactes.