maronita

f
m
Cristianisme

Membre d’una comunitat cristiana establerta al Líban, on constitueix el grup religiós més important.

El nom deriva dels seguidors del monjo sant Maró (s. IV-V), anacoreta a Apamea de Síria. Hom ha discutit si els maronites foren o no monoteletes. Sembla que es mantingueren calcedonians estrictes, a causa de llur aïllament, i que es diferenciaren tant dels monoteletes com dels calcedonians que adoptaren posteriorment el ritu bizantí ( melquita). als s. VIII-IX els maronites es refugiaren al Líban i alguns anaren a Xipre, on encara en subsisteixen uns quants grups. A partir de les croades, els maronites, tots catòlics, foren molt llatinitzats en llurs tradicions.