morfologia

f
Gramàtica

Part de la gramàtica tradicional que estudia les formes dels mots, independentment de llurs relacions o funcions en la frase o oració, que constitueixen l’objecte de la sintaxi .

La morfologia distribueix els mots en diferents classes o categories, anomenades parts del discurs o de l’oració (nom, adjectiu, verb, etc), i explica les variacions que poden experimentar els mots per raó dels accidents gramaticals, com gènere, nombre, declinació, conjugació, etc. La gramàtica clàssica usava el terme flexió per a designar la morfologia, i es dividia, a més, en dues altres parts: derivació (o formació de paraules) i sintaxi. La flexió es definia com tot canvi en la forma d’un mot per a expressar la seva relació amb altres mots de l’oració. El terme morfologia, introduït en lingüística al s XIX, fou pres de Goethe, que, segons sembla, fou el primer que l’aplicà en biologia per estudiar les formes dels organismes vius.