És, per tant, una funció obligada i constant dels éssers vius, els quals al llarg de l’escala evolutiva presenten molts tipus de sistemes per a acomplir aquestes funcions segons la disponibilitat de l’oxigen. En efecte, la degradació pot ésser aeròbia, en la qual l’oxigen és el responsable de la degradació, o anaeròbia, en la qual no intervé l’oxigen (fermentació). En la respiració aeròbia les substàncies orgàniques són degradades finalment a CO 2 i H 2 O. Els processos respiratoris aerobis s’acompleixen en els mitocondris a través del cicle de Krebs i de les cadenes respiratòries ( metabolisme). Abans, però, les substàncies orgàniques (lípids, proteïnes i glúcids) han de sofrir uns processos catabòlics previs sense la intervenció de l’oxigen i fora dels mitocondris, que condueixen a la formació d’una substància anomenada àcid acètic actiu o acetilcoenzim A, que és el que entrarà en el cicle de Krebs. El cicle de Krebs comprèn una sèrie de reaccions de descarboxilació, en les quals es desprèn CO 2 , i de deshidrogenació. Cada vegada que es produeix una deshidrogenació es posa posa en marxa una cadena respiratòria formada per un conjunt d’enzims que es redueixen en acceptar l’hidrogen i s’oxiden en cedir-lo a un altre enzim de la cadena. En cada oxidació s’allibera energia, que és aprofitada per a produir ATP a partir d’ADP i fòsfor inorgànic. L’ATP és una forma d’emmagatzematge de l’energia, car en desdoblar-se en ADP i fòsfor inorgànic allibera energia, que és utilitzada en els processos anabòlics o de síntesi. Al final de cada cadena respiratòria hi ha l’oxigen, que actua com a acceptor final de l’hidrogen, i d’aquesta manera es forma H 2 O. Així, doncs, la respiració consta d’una fase prèvia, en la qual es forma acetilcoenzim A, del cicle de Krebs, en el qual s’allibera CO 2 , i d’unes cadenes respiratòries acoblades al cicle de Krebs, en les quals es produeix H 2 O i s’allibera energia, que resta emmagatzemada en forma d’ATP.
f
Biologia
fototeca.cat
©