Generalment el terme és aplicat al sindicat obrer, format pel proletariat industrial, però també pot referir-se a d’altres grups, com ara el sindicat camperol, que agrupa els treballadors del camp; el sindicat agrícola, que agrupa sobretot els grans propietaris rurals (cambra d'agricultura); el sindicat patronal, o agrupació d’empresaris per a la defensa de llurs interessos (patronal); i el sindicat d’estudiants, que agrupa fonamentalment estudiants universitaris o d’estudis superiors i que generalment sol afegir a les seves finalitats bàsiques de tipus reivindicatiu, en qüestions relacionades amb la vida estudiantil, una forta càrrega de caràcter cultural i polític. La història dels sindicats està íntimament lligada a la història de la classe obrera. Els seus antecedents es troben en les societats de socors mutus amb les quals el naixent moviment obrer intentava d’eludir la legislació repressiva de l’associacionisme obrer, en els inicis de la Revolució Industrial. En una primera etapa, els sindicats obrers agrupaven els treballadors d’un mateix ofici (sindicat d’ofici), però, a mesura que es desenvolupà el sindicalisme, agruparen els obrers d’una mateixa branca industrial (sindicat d’indústria). També foren creats sindicats de funcionaris i de quadres. L’estructura del sindicat varia segons que la tendència predominant dels seus membres sigui anarquista (anarcosindicalisme), marxista o simplement reformista; normalment, però, els diferents sindicats establerts en una localitat es coordinen a escala local, regional i estatal, amb uns lligams més o menys estrets, i formen en conjunt les centrals sindicals, que es coordinen també a escala internacional. D’altra banda, la patronal ha intentat en diverses ocasions de crear un tipus de sindicat controlat i submís, oposat a la lluita de classes, que els sindicats de classe anomenen sindicat groc. El feixisme, per la seva banda, creà un nou tipus d’enquadrament obrer (corporativisme), que a l’Estat espanyol donà lloc, durant la dictadura del general Franco, a la Central Nacional Sindicalista (CNS), organisme estatal de control de la classe obrera per part de l’estat totalitari, dirigit per falangistes, i que pretenia d’integrar tots els elements de cada branca de la producció en un organisme unitari. D’altra banda, la implantació del comunisme a Rússia i, més tard, en altres països, donà lloc a un nou tipus de sindicat, controlat pel partit comunista, que col·laborà en l’aplicació de la política econòmica de l’estat i en l’increment de la productivitat. Semblantment, però, als països de capitalisme més desenvolupat, com els escandinaus o Bèlgica, els sindicats tenen un paper de quasi aparell de l’estat en alguns aspectes de la seguretat social i de l’assistència pública, i han influït de manera determinant en les decisions polítiques dels governs socialistes o socialdemòcrates.
Semblantment, però als països de capitalisme més desenvolupat, com els escandinaus o Bèlgica, els sindicats tenen un paper de quasi aparell de l’estat en alguns aspectes de la seguretat social i de l’assistència pública, i han influït de manera determinant en les decisions polítiques dels governs socialistes o socialdemòcrates.