La mostra a analitzar és sotmesa a bombardeig amb neutrons en un reactor nuclear o en algun altre tipus de dispositiu productor d’aquestes partícules; els neutrons tèrmics (d’energia 0,025 eV) són els més utilitzats. L’anàlisi per activació pot ésser realitzada també amb deuterons, amb protons o amb altres partícules. Per captació de neutrons, els diferents elements es converteixen en isòtops de massa augmentada en una unitat. Si els nuclis d’aquests isòtops són inestables, es desintegren espontàniament amb aparició d’activitat, la mesura de la qual, amb els detectors que corresponguin al tipus de partícules emeses, permet de determinar la concentració en element activat, si només n'hi ha un a la mostra. Quan n'hi ha presents més d’un, la concentració de cadascun pot ésser determinada en casos òptims a partir de la mesura de la variació de l’activitat en funció del temps (anàlisi cinètica), coneguda la vida mitjana de cada isòtop actiu produït, en d’altres casos hom ha de recórrer a separacions prèvies per via química abans de mesurar l’activitat, o bé cal deixar passar el temps suficient per tal que arribi a anul.lar-se la dels elements de vida mitjana més breu. El mètode d’activació per neutrons és especialment útil quan la detecció i mesura de l’activitat pot ésser feta amb un espectròmetre de raigs gamma, el qual mesura el nombre de fotons gamma emesos a cada valor de l’energia. Aleshores el mètode és completament específic, per tal com el contingut d’energia dels fotons gamma emesos és característic de cada isòtop i existeixen diferències ben marcades, en general, entre els diferents isòtops, de manera que és molt infreqüent de trobar-se amb casos d’interferència. Un altre avantatge de l’anàlisi per activació neutrònica és el de la seva extrema sensibilitat, potser la màxima entre tots els mètodes d’anàlisi, ja que hom pot determinar-hi quantitats de l’ordre de 10 -11 g d’alguns elements, i, com a regla general, de l’ordre de 10 -' g. Altres avantatges provenen de la possibilitat de simplificar els procediments de separació química quan aquesta és imprescindible, per mitjà de l’addició de patrons i de suports ( carriers ), de manera que no calgui que aquella sigui quantitativa i que les contaminacions deixin de constituir problema.
f
Química