Només amb finalitats pràctiques, els analgèsics poden classificar-se en tres grans grups: els que actuen en quadres de dolor visceral , els analgèsics menors i els indicats en quadres de dolor còlic renal o biliar. Els analgèsics recomanats per al dolor visceral (metadona, morfina, pentazocina i petidina) presenten un espectre ampli d’actuació, però comporten força efectes secundaris (nàusees, afectació mental, depressió respiratòria, tolerància i dependència). Pel que fa als analgèsics menors , destaquen els derivats de l’àcid salicílic (àcid acetilsalicílic, acetilsalicilat de lisina, aloxiprina, benorilat, diflunisal i salsalat). A dosis baixes, l’àcid salicílic té, a més, efectes antipirètic, inhibidor de l’agregació plaquetària i retenidor d’àcid úric; a dosis altes és antiinflamatori i uricosúric. D’altres analgèsics menors són el nefopam, el paracetamol i els derivats opiacis menors (codeïna, dextropropoxifè i tilidina). Alguns analgèsics menors afecten la mucosa gastrointestinal, retenen l’àcid úric, augmenten la tendència hemorràgica i poden provocar reaccions d’hipersensibilitat. En els quadres de dolor còlic renal o biliar estan indicats els derivats de l’àcid salicílic i els derivats opiacis menors, administrats per via oral, així com l’acetilsalicilat de lisina, el diclofenac, el noramidopirina metasulfonat i la petidina, per via parenteral.
m
Farmàcia