El primer en dignitat i precedència, sovint el seu representant era el qui, en nom de tots els braços, responia a la proposició del monarca. El constituïen les grans dignitats eclesiàstiques, que representaven tant el poder espiritual de l’Església com, en bona part dels seus titulars, el poder feudal (al Principat la jurisdicció territorial eclesiàstica representava més de la quarta part del país, en població i en territori). A les corts del Principat n'eren integrants ordinaris l’arquebisbe de Tarragona, que el presidia, els altres bisbes del Principat, els capítols catedrals (representats per síndics), els representants de l’orde de Sant Joan (el castellà d’Amposta, el gran prior de Catalunya i els comanadors de l’orde), els abats dels grans monestirs i els priors de convents que, elegits per la comunitat que regien, no depenien d’altra jurisdicció eclesiàstica al Principat. Al Regne de València, constituït de manera semblant (entre els bisbes figurava també el bisbe de Tortosa), en formaven part el mestre de Montesa i els comanadors d’altres ordes militars. Tots els integrants del braç eclesiàstic podien fer-se representar per un delegat o procurador.
m
Història