Pot estar constituït per un pou o diversos pous enllaçats entre si. Quan la cavitat està formada per pous i galeries s’anomena cova-avenc. El 1889 Edouard Alfred Martel, l’iniciador de l’espeleologia, consagrà a França com a terme geogràfic el mot avenc procedent de l’occità aven. Als Països Catalans els avencs són designats popularment per molts d’altres termes segons les comarques: bòfia, canya, caricau, forat, grallera, cigalera, pou, bavorell, bufador, etc. La davallada a l’avenc exigeix una tècnica especial i material adient, que ha evolucionat molt.
Hom pot distingir tres grans tipus d’avencs segons llur gènesi. Els avencs de dissolució són els que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a través de les fissures verticals, i poc a poc va dissolvent la roca i formant els pous, que, en unir-se entre si, van augmentant de mida; tenen una secció circular o el·líptica. Els avencs d’enfonsament són els produïts en enfonsar-se la volta rocosa perquè hi ha un buit a sota. Es caracteritzen perquè són de dimensions més grans, de formes més anguloses i perquè tenen un apilament de blocs irregulars a la base. Les esquerdes de despreniment són els avencs que s’han format en obrir-se una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. També es troben entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles, sobretot en roques competents damunt d’una capa argilosa o plàstica.
Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que aquesta sigui soluble a l’aigua per factors de quimisme; la més adient és la calcària. Aquesta reacciona amb l’aigua i es dissol formant unes formes geomorfològiques característiques denominades en conjunt formes carst; és on es formen la majoria de les cavitats i les de més envergadura. També es poden trobar en conglomerats de ciment calcari, guix i sal. La majoria dels avencs són producte d’infiltracions disperses, però d’altres absorbeixen un curs considerable d’aigua i llavors són anomenats engolidors. El cas més famós als Països Catalans és el Forat dels Aigualluts, que absorbeix les aigües provinents de la gelera de l’Aneto, que són de vessant mediterrani, per tornar a sortir a la ressurgència dels ulls del Joèu (a la Vall d’Aran, a la Garona que desemboca a l’Atlàntic). Hom fa una topografia dels avencs tan detalladament com ho permetin les dures condicions interiors en què han d’actuar els espeleòlegs, per tal de saber el desnivell. En el cas que la boca sigui el punt més alt hom li dona la cota zero, i el punt més pregon és la profunditat, i és una cota negativa. Si hi ha pous o rampes ascendents per damunt de la boca, hi haurà cotes positives; llavors hom parla de desnivell entre la més alta i la més baixa.
Durant molts anys l’avenc més profund del món ha estat la Piedra de San Martín (Navarra), amb -1.342 m. Actualment, amb el gran desenvolupament de les noves tècniques i amb un material espeleològic millor, hom pot comptabilitzar vint-i-tres avencs de més de -1.000 m vuit dels quals són a l’Estat espanyol. El 2003, l’avenc més profund del món explorat i conegut era el de Mirolda, a l’Alta Savoia, de 1.733 km de profunditat. Als Països Catalans l’avenc més profund actualment és la Cigalera de l’Obaga de Baleran (Alt Àneu-Pallars Sobirà) amb -320 m, cavitat explorada l’any 1978, però que després ha quedat obstruïda per la neu. De tota manera, el major desnivell és a la cova-avenc de Cuberes (Serradell, Pallars Jussà), amb +327 m de desnivell i més de 3 km de recorregut, desenvolupada en conglomerats, que és la de més recorregut del món en aquest tipus de roca.
Avencs del món de més de 1.250 m de profunditat (2003)
| Gouffre Mirolda - Lucien Bouclier (França) | 1.733 m |
| Krúbera - Voronya (Geòrgia) | 1.710 m |
| Lamprechstofen - Verlorenen Weg Schacht (Àustria) | 1.632 m |
| Réseau Jean-Bernard (França) | 1.602 m |
| Torca del Cerro del Cuevón (Espanya) | 1.589 m |
| Sima Sarma (Geòrgia) | 1.543 m |
| Cehi 2 - La Vendetta (Eslovènia) | 1.533 m |
| Vjacheslava Pantjukhina (Geòrgia) | 1.508 m |
| Sistena Cheva (Mèxic) | 1.484 m |
| Sistema Huautla (Mèxic) | 1.475 m |
| Sistema del Trave (Espanya) | 1.441 m |
| Boj Bulok (Uzbekistan) | 1.415 m |
| Sima de las Puertas de Illamina - BU 56 (Espanya) | 1.408 m |
| Lukina Jama (Croàcia) | 1.393 m |
| Evren Gunay Düdeni (Turquia) | 1.377 m |
| Sneznaja Mezennogo (Geòrgia) | 1.370 m |
| Sistema de la Piedra de San Martín (Espanya) | 1.342 m |
| Sieben Hengste (Suïssa) | 1.340 m |
| Slovacka Jama (Croàcia) | 1.301 m |
| Cosa Nostra Loch (Àustria) | 1.291 m |
| Gouffre Berger (França) | 1.271 m |
| Gouffre Muruk - Bérénice (Nova Guinea) | 1.258 m |
| Pozo del Madejuno (Espanya) | 1.255 m |
| Torca de los Rebecos (Espanya) | 1.255 m |
Avencs de més desnivell dels Països Catalans (2003)
| cova de Cuberes (Pallars Jussà) | + 327 m |
| cigalera de l’Obaga de Baleran (Pallars Sobirà) | - 320 m |
| cova de Sa Campana (Mallorca) | - 304 m |
| avenc de la Bargadera (Vall d’Aran) | + 294 m |
| avenc CP-6 (Baix Ebre) | - 283 m |
| avenc del Pilar (la Safor) | - 235 m |
| avenc de l’Esquerrà (Garraf) | - 235 m |
| avenc Pablo A-10 (la Safor) | - 219 m |
| cova del Serrat del Vent (Osona) | + 215 m |
| avenc Montserrat Ubach (Solsonès) | - 202 m |
| avenc del Turió (Alt Millars) | - 200 m |