Felip Bauzà i Cañas

(Palma, 1764 — Londres, 1834)

Cartògraf, capità de navili i polític.

De família obrera, després de participar en diverses accions navals, entre les quals la presa de Menorca (1781), inicià els seus treballs científics, a les ordres de Vicente Tofiño, amb la confecció de l’atles marítim de les costes hispàniques. Acompanyà l’almirall Alessandro Malaspina en el seu viatge al voltant del món (1789-94) i, com a resultat del viatge, es dedicà (1795) a la publicació de diversos treballs cartogràfics sobre les costes americanes del Pacífic, que després fou suspesa per raons polítiques. Durant la guerra contra Napoleó estigué adscrit a l’estat major de l’exèrcit anglès a Cadis; organitzà el dipòsit hidrogràfic de Madrid i en fou nomenat director (1815). El 1820, per encàrrec del govern, projectà la divisió provincial de l’Estat espanyol, imposada el 1822 i restablerta amb modificacions el 1833. El 1822 fou elegit diputat a corts per Mallorca; el 1823 s’exilià a Londres; el 1826 fou condemnat a mort en rebel·lia i els seus béns foren confiscats pel fet d’haver votat (1823) l’impediment moral del rei. Fou amnistiat el 1833. La seva correspondència i els seus treballs són al British Museum (Bauzà Collection).