Més influït per Fauré, Ravel o Poulenc que no pas per la tradició del seu país representada per Walton, Elgar o Vaughan Williams, col·laborà no obstant això amb Benjamin Britten en la suite de danses catalanes Mont Juic (1937). Cal esmentar també l’oratori Jonah (1935), les òperes Nelson (1953), A Dinner Engagement (1954) i Castaway (1966), quatre simfonies, un concert per a piano (1947), dos per a dos pianos (1938 i 1948), un Guitar Concertino (1974), un Stabat Mater a sis veus i orquestra (1947) i un Magnificat (1968) per a cor.