Començà a compondre sardanes el 1962, algunes de les quals foren guardonades. Cal esmentar-ne: Un racó de claustre, Amor entre runes, Dedicatòria, Vallarnau, Os de Balaguer, Maria Teresa, Scala Dei, La balada dels cingles, etc. Fou també fundador i capdanser de la colla Lliris Blaus (1945-70), de la cobla Mediterrània, i director de la Juvenil de Bellpuig, a més de guionista i comentarista radiofònic. També és autor d’altres obres per a dues cobles i percussió: Suite (1969), Quatre moviments en forma de simfonia (1977), Un dia a la Noguera (1992), a més d’adaptacions per a cobla d’alguns fragments de Peer Gynt, d’E.Grieg, d'El llac dels cignes, de P.I.Čajkovskij, etc, i altres obres del repertori clàssic. Restaren inèdits Dues cançons per a violoncel i cobla, diversos lieder i música religiosa. Pòstumament, l’Associació Amics de Josep Maria Bernat enregistrà íntegrament la seva obra.