i procés de Burgos | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

procés de Burgos

història hist
Nom amb què és conegut el consell de guerra celebrat a Burgos —capitania general de la VI regió militar espanyola, que engloba el País Basc— contra 16 persones, acusades de pertànyer a ETA i de la mort d’un inspector de policia, entre altres accions armades.

El judici tingué lloc del 3 al 9 de desembre de 1970, en condicions jurídiques molt precàries i amb greus dificultats per als defensors —entre els quals figuraven J. Solé i Barberà, F. Letamendía, G. Peces Barba, J.M. Bandrés i M. Castells—, i originà una sèrie de protestes arreu d’Europa i de l’Estat espanyol: manifestacions, cartes dels bisbes bascs i del de Barcelona, tancada de 300 intel.lectuals catalans a Montserrat, vaga general al País Basc i mobilitzacions obreres en altres indrets, segrestament per ETA del cònsol alemany a Sant Sebastià, etc; alhora els processats feren una defensa política de llur militància. El govern hi replicà decretant l’estat d’excepció, i la sentència comportà sis condemnes a mort, que el general Franco, davant les peticions de clemència, commutà (els condemnats foren amnistiats el 1977). El procés, catalitzador de la crisi de l’estat franquista, n'accelerà el desprestigi internacional, esperonà l’oposició interior i consolidà la lluita del nacionalisme basc, afavorint l’estructuració de l’esquerra abertzale.

Col·laboració: 
JBCC
Llegir més...