El caràcter representa la personalitat aparent, manifesta, superficial, fàcilment observable, en oposició al temperament, concepte que inclou els factors profunds, instintius i congènits de l’individu, i a diferència de la personalitat, concepte que aplega aspectes biològics i constitucionals generalment exclosos del caràcter. Klages distingeix en el caràcter la matèria, és a dir, la dotació d’aptituds, la natura, o sigui els mòbils i interessos, i l'estructura, que són les modalitats dinàmiques d’expressió. Aquestes diferents dimensions del caràcter són recollides per les esquematitzacions caracterogràfiques de diversos autors. La tipologia clàssica d’Hipòcrates i la de Galè i l’escola de Salern fan referència a aspectes temperamentals, com també l’esquema de Kretschmer. Els tipus psicològics de Jung són basats en els conceptes d'extraversió i introversió, els quals indiquen la preponderància o dependència de la projecció del subjecte sobre l’objecte —de l’home envers el seu món—. Un esquema caracterològic d’àmplia difusió actual és el de Heymans-Wiersma-Le Senne, el qual comprèn vuit tipus caracterològics, segons la combinatòria de sis variants derivades de tres propietats constitutives o fonamentals del caràcter. Aquestes tres propietats són l'emotivitat (variants E i nE, emotiu i no emotiu), l'activitat (variants A i nA, actiu i inactiu) i la ressonància de les representacions (variants P i S, primari i secundari). Els vuit tipus són anomenats colèric (EAP), apassionat (EAS), nerviós (EnAP), sentimental (EnAS), sanguini (nEAP), flegmàtic (nEAS), amorf (nEnAP) i apàtic (nEnAS). La classificació de Spranger recolza en el concepte de natura del caràcter de Klages: considera sis formes de vida, atès el valor bàsic de les tendències o interessos individuals, tres de les quals són immanents (l'econòmica, la política i la social) i tres transcendents (l'estètica, la teòrica i la religiosa). El valors dominants d’aquestes sis formes de vida són, respectivament: la seguretat personal, l’afany de poder, l’amor a la humanitat, la bellesa, la veritat i Déu. Els tipus libidinals de Freud-Abraham són fonamentats en la fixació de l’individu en cadascun dels diversos nivells de desenvolupament sexual segons la teoria psicoanalítica: tipus oral (dependent, passiu), anal (parsimoniós, irritable, pedant), uretral (ambiciós, competitiu), fàl·lic (agressiu) i genital (normal, madur). Cal esmentar, finalment, l’esquema caracterogràfic de Fromm, basat en dimensions sociològiques i de relació humana, el qual comprèn els tipus receptiu, explotador, acumulatiu, comercial i productiu.
m
Psicologia