En la majoria d’invertebrats consta d’una sèrie de vasos contràctils, un dels quals, dorsal, actua com a òrgan impel·lent de la sang; el conjunt no forma un sistema tancat, sinó que els vasos van a parar a llacunes, en les quals banyen els òrgans. Només els anèl·lids, dins els invertebrats, tenen un aparell circulatori tancat, amb un vas dorsal per on la sang circula cap endavant i un de ventral per on circula cap endarrere; ambdós vasos són reunits per vasos transversals.
En els vertebrats, d’una manera general, hom anomena cor l’òrgan impel·lent, venes i vènules els conductes o vasos que hi convergeixen, artèries i arterioles els que se n’allunyen, i capil·lars els de secció petitíssima en què es resolen tots plegats al nivell dels teixits; tot el conjunt forma un sistema perfectament tancat. Hom parla de sang venosa en referir-se a la que s’encamina als òrgans d’intercanvi gasós (brànquies, pulmons), i de sang arterial en referir-se a la que en procedeix.
En els vertebrats aquàtics amb respiració branquial (peixos, larves d’amfibis), el cor, ventral, consta de dues cavitats, una aurícula i un ventricle; els vasos portadors de la sang venosa, procedents dels òrgans del cos, passen pel cor i van a les brànquies, on la sang s’oxigena; els vasos portadors de la sang arterial, procedents de les brànquies, van a la resta dels òrgans, on la sang els irriga i té lloc l’intercanvi de gasos (la sang allibera l’O2 i recull el CO2) i el de substàncies nutritives.
Esquema de l’aparell circulatori dels amfibis i dels rèptils
© Fototeca.cat
En els amfibis adults i en els rèptils, amb respiració pulmonar, el cor consta de dues aurícules, incomunicades entre elles, i d’un ventricle, comunicat amb totes dues. Hi ha dos circuits, un que va del cor als òrgans i dels òrgans al cor, i un altre que va del cor als pulmons i dels pulmons al cor; en el primer, la sang oxigenada surt del ventricle, va als òrgans, on té lloc l’intercanvi de gasos i de substàncies nutritives, i torna al cor, on entra per l’aurícula dreta i passa al ventricle; en el segon, aquesta sang procedent dels òrgans surt del ventricle, va als pulmons, on s’oxigena, i torna al cor, on entra per l’aurícula esquerra i passa al ventricle; els dos tipus de sang es barregen, doncs, parcialment en el ventricle.
En els ocells i en els mamífers el cor té dues aurícules independents entre elles i dos ventricles, també independents entre ells; l’aurícula i el ventricle de cada costat (dret i esquerre) estan en comunicació; es dona també un doble circuit circulatori, però en aquest cas la sang arterial i la venosa no es barregen mai.
Funcionament del cor i la circulació
En els humans, com en els mamífers en general, del ventricle esquerre del cor surt l’artèria aorta, que, després de descriure un arc, anomenat crossa de l’aorta, se situa en la part posterior del tòrax i en la cavitat abdominal; al nivell de la IV vèrtebra lumbar es bifurca en les artèries ilíaques primitives dreta i esquerra, que irriguen la pelvis i les extremitats inferiors; l’aorta dona importants branques col·laterals: les coronàries, el tronc braquiocefàlic (que es bifurca en caròtide primitiva dreta i subclàvia dreta), la caròtide primitiva esquerra, la subclàvia esquerra, etc., que irriguen el cor, el coll, el cap, les extremitats superiors, etc.
A l’aurícula dreta arriben la vena cava superior, que porta la sang venosa del cap, del coll, de les extremitats superiors, i de la part alta del tòrax, i la vena cava inferior, que recull la sang venosa de les extremitats inferiors, de la pelvis, de l’abdomen i de la part inferior del tòrax; a la vena cava inferior aboquen les venes suprahepàtiques, que, procedents del fetge, porten la sang de la vena porta. De l’aurícula dreta la sang venosa passa al ventricle dret i a l’artèria pulmonar, per distribuir-se pels pulmons. A l’aurícula esquerra arriba la sang arterial, que, procedent dels pulmons, a través de les venes pulmonars, es dirigeix al ventricle esquerre i així comença de nou el circuit. En el fetus, l’òrgan oxigenador de la sang no són els pulmons, sinó la placenta; la sang procedent d’aquesta és desviada en part, pel conducte venós, a la vena cava inferior, i la resta va a parar al sistema porta. Les dues aurícules estan en comunicació mitjançant el forat de Botal, i el conducte arteriós condueix la major part de la sang de l’artèria pulmonar a l’aorta, eludint la circulació pulmonar.