Els límits d’una conca no són sempre precisos: poden ésser muntanyes, però també sectors pantanosos. Les conques poden variar, ampliar-se o reduir-se per fenòmens de captura, la qual cosa depèn de les conques veïnes. Les conques que no desguassen a la mar a través d’un riu i les aigües de les quals resten estancades a l’interior del continent per roques impermeables són anomenades conques endorreiques o tancades . N'hi ha que aparentment són endorreiques, però llurs aigües surten subterràniament a causa de la forta permeabilitat; són freqüents en terrenys càrstics. Una conca pot arribar a assolir grans extensions, com les de l’Obi (3 354 000 km 2 ) o el Mississipí (3 250 000 km 2 ).
f
Geografia