De moviment més aviat viu i de tonada alegre, popular a les comarques interiors de la Catalunya Vella i, especialment, als Pirineus, del Pallars al Vallespir. Se solia ballar com a final d’una sèrie de balls o després d’una altra dansa, sovint un ballet o un contrapàs. Hom la balla formant rodona en grups de dues, tres o més parelles oscil·lant uns compassos cap a la dreta i uns altres cap a l’esquerra. Les balladores posaven les mans sobre les espatlles de llurs companys i aquests les agafaven a elles pel colze. A la fi les alçaven tan enlaire com podien mentre els músics aguantaven el so final tant de temps com era possible. Modernament el cant ha estat substituït per la cobla instrumental. Al Rosselló i a Andorra rep el nom de correnta .
f
Dansa i ball