fecundació externa

fecundació in vitro, fertilització in vitro, FIV (sigla), fertilització extrauterina, embaràs induït

f
Biologia
Medicina

Fecundació realitzada fora del si matern.

Hom extreu l’ovòcit per mitjà d’una laparoscòpia sota anestèsia general, i hom el diposita en un medi complet de cultiu a 37°C; d’altra banda hom recull l’esperma masculí i posa en contacte els espermatozoides amb l’ovòcit durant unes hores per tal que s’esdevingui la fecundació. Un cop realitzada, hom transfereix l’ou fecundat en un altre medi de cultiu, on comença la segmentació al cap d’unes 30 hores, i a les 48 hores ja hi ha 4 cèl·lules. L’embrió en fase de blàstula és reimplantat en el si de la matriu via vaginal sense anestèsia i, si no és rebutjat, prossegueix el seu normal desenvolupament i s’implanta a les parets de l’úter. Aquest procediment és indicat en els casos d’infertilitat d’origen tubari (obstrucció de trompes). El primer naixement a partir d’una fecundació externa s’esdevingué pel juliol del 1978 a Anglaterra i sis anys després n'hi hagué un a Barcelona, ciutat capdavantera en aquesta tècnica a l’Estat espanyol.