L’esclat del conflicte fou precedit per una crisi que s’inicià arran de l’ocupació de Kuwait per part de l’Iraq, el 2 d’agost de 1990. Les causes de la contesa provingueren, d’una banda, de les reivindicacions territorials de l’Iraq damunt Kuwait i, de l’altra, del fet que l’Iraq no havia pogut imposar als països productors de petroli, l’alça dels preus del cru, que necessitava per a afrontar la crisi econòmica produïda per la llarga guerra contra l’Iran (1980-88). Arran de l’ocupació de Kuwait, l’ONU votà primer una resolució d’embargament econòmic absolut contra l’Iraq i, posteriorment, una altra autoritzant la intervenció militar, la qual fou encapçalada políticament i militar pels EUA, l’estat major dels quals dirigí els 700 000 homes desplaçats a la zona. L’exèrcit iraquià, aclaparat per la gran superioritat tècnica de les forces aliades, presentà escassa resistència i es rendí o fugí, tot abandonant l’armament. El 28 de febrer, els EUA aturaren l’ofensiva bèl·lica, després que Husayn hagués acceptat les resolucions de l’ONU, i el 3 d’abril fou firmat un alto el foc pel Consell de Seguretat.