Observa, per tant, els fets socials recollits per les estadístiques i en el passat per la història, l’única que pot explicar el veritable caràcter d’aquests fets. Hom hi pot assenyalar dues èpoques: la de la vella escola històrica, representada per Wilhelm Roscher (l’obra cabdal del qual és System der Volkswirtschaft, 1854), Bruno Hildebrand i Karl Knies, la qual tanmateix no arribà a induir de les dades recollides l’explicació dels fenòmens econòmics que estudiava. Vers el 1870 Gustav Schmoller definí la nova escola històrica com a dotada d’una metodologia empírica mitjançant la qual hom examina la història econòmica des del punt de vista econòmic i politicosocial, fugint d’obtenir generalitzacions prematures, i polemitzà amb l’escola de Viena, representada per Karl Menger. Aquesta polèmica és coneguda amb el nom de Methodenstreit. Inspirada filosòficament en Hegel, l’escola històrica sostenia que la llibertat de comerç només afavoreix la nació més avançada econòmicament (en aquella època la Gran Bretanya) i defensava aferrissadament el nacionalisme.
f
Economia