L’òrbita d’un astre que es mou entorn d’un altre cos celeste és quasi exactament una cònica. En la majoria dels casos —planetes, satèl·lits i estels dobles— aquesta trajectòria és una el·lipse (lleis de Kepler), però en alguns casos —certs cometes— pot ésser una paràbola i fins i tot una hipèrbola. Teòricament hom pot calcular les característiques d’una òrbita escrivint i resolent l’equació de Newton per a l’astre considerat, essent la força que intervé en l’equació la força d’atracció gravitacional exercida sobre l’astre per l’altre cos celeste entorn del qual es mou. En el cas, però, que l’astre estigui sotmès a l’acció de més d’un cos celeste, com passa sempre en la realitat, hom no coneix cap mètode general per a calcular l’òrbita; en aquest cas, hom resol el problema per als dos cossos principals, per exemple un planeta i el Sol, i considera l’efecte dels altres cossos com a pertorbacions. L’òrbita d’un astre, quan és el·líptica, resta determinada quan hom coneix els anomenats elements de l’òrbita (element d’una òrbita).
f
Astronomia