orientació

f
Religió
Arquitectura

Actitud religiosa consistent a pregar en direcció a l’eixida del sol o bé de cara a algun santuari important.

Aquesta actitud condicionà la construcció dels temples. Així les sinagogues jueves estan orientades en direcció a Jerusalem i les mesquites musulmanes en direcció a la Meca. El costum grecoromà condicionà l’antiga pregària cristiana en direcció a sol ixent, així com l’arquitectura de les esglésies normalment orientades de forma que llur eix longitudinal vagi de ponent a llevant i el seu absis miri en direcció a l’orient, simbolitzant així l’orientació vers Crist ressuscitat, veritable sol. Aquesta ideologia es reflecteix en la decoració dels absis, sovint amb Crist o la creu escatològica damunt un tron reial.