Situada 20 km al SW de Berlín, sobre l’illa Potsdamer Weder, formada pel riu Havel, és centre d’indústries tèxtils, cinematogràfiques, mecàniques (instruments de precisió) i gràfiques. Esmentada ja el 993 com un establiment d’esclaus, li fou concedida una carta de poblament al s XIV. Residència dels electors de Brandenburg (1640) i residència reial a partir de Frederic II de Prússia, esdevingué centre artístic, intel.lectual i militar. Entre els grandiosos complexos arquitectònics erigits per Frederic II, cal esmentar el Stadtschloss, castell del s XVII, convertit en un conjunt rococó entre el 1744 i el 1751 per J.W.von Knobelsdorff. El mateix arquitecte construí el palau Sans-Souci (1743-48), situat als afores, inspirat en el Gran Trianon. El Palau Nou (1763-69) és obra de Le Geay. El Palau de Marbre (1787-90) fou començat per Gontard i continuat per Langhans. Del s XIX són la Nikolaikirche, de Schinkel, i la Friedenskirche, de Persius. Bombardejada durant la Segona Guerra Mundial, molts dels seus monuments foren destruïts. A la fi de la Segona Guerra Mundial (1945) fou l’escenari de la conferència de Potsdam.