Es donà a conèixer en revistes dels anys vint (‘Films Popular”, “Films Selectos”, “Nuestro Cinema'') i durant el decenni següent exercí la crítica a Unión Radio Madrid. Aquests anys publicà els primers llibres: Espectador de sombras. Crítica de films(1935) i Arte de masas. Ruta de los temas fílmicos (1936); així mateix, desplegà una intensa activitat dirigida als cineclubs i fundà el Grupo de Escritores Cinematográficos Independientes (GECI). Exiliat el 1939, residí a Buenos Aires, on prosseguí la seva tasca com a crític i publicista i publicà, entre d’altres, El cine, Magia y aventura del séptimo arte (1940), El film documental. Introducción a la teoría y práctica del cinema(1942), Cine de medio siglo. Crónica y crítica (1946). El 1950 fundà i dirigí el Centro de Estudios Cinematográficos. De retorn a Madrid (1953) col·laborà en diaris i revistes i publicà diversos estudis (El cine en la sociedad de masas, 1966; Los grandes hombres del cine, 1973, en dos volums, etc.).